Termites famolenques

A les entranyes:
Termites famolenques
desgavellant-me

Anuncios

El primer terrícola a Mart i les caravel·les de Colom

Fa uns dies mirava les notícies sobre el primer artefacte humà, Philae, que aconsegueix aterrar sobre un cometa. S’ha quedat sense bateria i dorm a la superfície d’un asteroide. Mentre transmetien les imatges que ens proporcionava la NASA, recordava el que expliquen sobre la ceguesa que van experimentar els indígenes americans al no ser capaços de percebre l’arribada de les caravel·les de Colom. Mai m’ho vaig creure, amb el Philae si.

Avui, dins d’un tren farcit de persones i pomes agres, dues dones es preguntaven si la solució a tot plegat és marxar de voluntàries a Mart.Tanco el llibre i cerco a internet “Voluntaris a Mart”. I si, el projecte tira endavant i molt en serio. Es tracta d’un projecte de Mars One que té com a objectiu establir el primer assentament humà al planeta Mart l’any 2024.Ara per ara, estan en la fase de selecció dels futurs viatgers espacials.
Intento assimilar la situació: Un voluntari (no ha de pesar gaire) accepta un bitllet d’anada (no hi haurà mai un de tornada) i s’enlaira en un viatge de 180 dies, però no s’ha de preocupar gens (viatjarà en estat de letargia). Una vegada que arribi al planeta Mart, s’alimentarà per via intravenosa i treballarà en experiments d’agricultura per a un futur abastament de menjar (el servei a domicili encara no es contempla)

Se’m fa difícil digerir el repte aeroespacial fins que arribo al punt que m’esclareix tot tipus d’incògnita i descreença: Endemol, productora que va crear Gran Hermano, ha signat contracte amb Mars One per tal de fer de tot plegat un reality show des de Mart.

Ara si que em puc fer una idea. Ara entenc tot. Sobretot, entenc als pobres indígenes que no distingien les caravel·les de Colom. Abans no existia Telecinco.

Mentrestant, Philae continua descansant sobre un asteroide.

Lloança a la vellesa

Flor-de-la-vida-Ilustraciones-Mepol

Viu en una casa plena d’escletxes. Arrossega les seves passes,  sense importar-li per on camina. “Jo ja ho tinc tot fet a la vida“, respon quan algú li pregunta que tal li va el dia.  Es lleva d’hora, es vesteix amb desídia, rega el seu gessamí i passa una bona estona arrencant les seves flors per guarnir la tauleta de nit. A l’olorar-les, fixa els seus ulls en un punt infinit del qual ets incapaç d’accedir. Em pregunto si la seva mirada es conseqüència de melangia o alegria. 

Em fascina quan resta ancorada a la seva cadira durant hores. Observa, profundament, tots els racons que li autoritza la seva vista.

Diuen que no manté converses llargues, que no entén com la tecnologia ha derrotat l’essència del preat paisatge . Les seves paraules es repeteixen sovint: “Tot i res esdevé mentida, jo ja ho tinc tot fet a la vida”. 

Anhelo el moment que “ja ho tingui tot fet a la vida” i pugui distingir el món d’allò que esdevé mentida.